- Segle V, invasió i dominació visigòtica durant tres segles. Molt romanitzats, es fonen amb els hispanoromans i, posteriorment, s’assimilen a l’Islam.
- 720, ocupació musulmana. Els hispanovisigots es converteixen a l’Islam tret d’una minoria de mossàrabs, fidels al cristianisme. L’esplendor musulmana als segles VIII al X coincideix amb la crisi dels nuclis cristians.
- Al Pirineu, la pressió sarraïna no és tan intensa. Conformen l’Imperi Carolingi un munt de comtats (actualment Alemanya, Suïssa, Itàlia, França i Catalunya) sota el poder de l’emperador franc Carlemany (s. VIII), el qual en nomena els contes, agrupats al seu torn en marques. L’any 864 l’agrupació de comtats catalans crea la Marca Hispànica, una mena de muralla de protecció contra els musulmans.
- Amb Guifré el Pilós (870) els comtats catalans de la Cerdanya, Urgell, Girona i Barcelona s’uneixen sota el casal de Barcelona, comtat d’enorme poder. Al s.X, els comtats catalans s’independitzen de la monarquia franca amb Borrell II (985). Els pactes i les relacions amb els comtats del sud de França (Occitània) són constants a través de les compres de terrenys, dels matrimonis, etc.
- Als segles XI-XIII comença a produir-se la crisi dels regnes musulmans, que és aprofitada pels regnes cristians per a iniciar l’expansió cap al sud (Conquesta feudal d'al-Àndalus).
- Els regnes cristians al segle XI a la península són: el Comtat de Castella, el nucli asturià (Regne Asturlleonés), el nucli pamplonés (Regne de Navarra), el nucli aragonés (Regne d’Aragó) i els Comtats catalans. Al segle XIII, aquests seran: Castella, Navarra, Portugal, Aragó i Granada (últim reducte musulmà).
- 1137, unió del casal de Barcelona amb Aragó (pel matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella). Es crea la confederació catalanoaragonesa i s’inicien les conquestes als sarraïns de Lleida, Tortosa i Fraga a mitjan segle XII. Època molt pròspera també culturalment: poesia trobadoresca, art romànic...
- 1213, pèrdua de la batalla de Muret de les tropes catalanes contra els francs, amb la mort del monarca Pere el Catòlic. Impossibilitat de seguir l’expansió cap al nord.
- s. XIII, projecció cap al sud de la corona catalanoaragonesa i conquestes de València i Mallorca.
- s. XIII i XIV, expansió per la Mediterrània de la corona catalanoaragonesa (Sardenya, Sicília, Nàpols, Atenes, Neopàtria).