![](3D"ruta_medieval_alumnat_archivos/image002.jpg")
1. Edifici Octubre. La
cultura àrab.
- L’edifici Octubre, Centre de Cultura Contemporània, s=
ituat
a l’antic “Siglo
Valenciano”.
- Escultura Penell de Manuel Alfaro.
- Pujada al terrat i vista de la ciutat. Torres de Quart, Micalet, S=
anta
Catalina, cúpula del Mercat Central (la Cotorra)...
- València és coneguda com la ciutat de les 200
cúpules per la gran quantitat d’esglésies que es
veuen.
- Soterrani de l’edifici: tros de muralla
àrab, concretament de la barbacana.
- El riu tenia dos braços d’aigua. Un d’ells pass=
ava
pel mercat.
- A l’època àrab, i també posteriorment, =
la
ciutat era recorreguda per sèquies i estava envoltada
d’aiguamolls. L’albufera era considerablement més g=
ran
que a l’actualitat. I on hi ha aigua, hi ha mosquits.
Poemes d'Ibn K=
hafaja:
Valencians, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
L'evitern paradís a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo. No penseu en l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
Dolç és el riu.
Com dolça la saliva olorosa
dels llavis de l'amant.
El zèfir arrossega mandrós
la cua humida.
Ràfegues de perfum travessen el jardí
tot cobert de rosada.
Jo me l'enamore aquest verger
on la camomil·la és el somrís,
la murta els rínxols i la viola la piga.
Poema d'Al-Sumaysir:
La ciutat de València és considerada co=
m un
paradís,
però té defectes que només
l'experiència hi descobreix.
Al de fora, tot són flors, però al de d=
ins,
és només un toll de brutor.
Els mosquits begueren la meua sang com si fos vi ranc=
i,
i em cantaven tota classe de tonades.
Hom hauria dit que les meues venes les empraven com a
cordes
i el meu cos com a viola, i que ells mateixos eren els
joglars.
·
El Pla del Mercat: un dels llocs m=
és
concorreguts de la ciutat.
·
Hi havia el cadafal de la forca, on
penjaven els ajusticiats. Els penjats acompanyaven la rutina comercial.
·
Als s. XV i XVIII s'organitzaven
festes, justes, tornejos i corregudes de bous.
·
Escenari de revoltes urbanes (ex. =
Germanies
s. XVI. Vicent Peris, últim cabdill agermanat, decapitat el 1522,
arrossegat el cos per València, i portat a la forca del mercat, on f=
ou
penjat de les cames en no tindre cap.)
·
Executada l'última ví=
;ctima
de la Santa Inquisició Espanyola (1826, un mestre per deista, no ana=
r a
missa el diumenge i dir "lloat siga Déu" en comte de "=
;Ave
Maria")
·
Fins a començament del segl=
e XX
el mercat encara es feia a base de parades amb tendals de lona que eren
desmuntats a migdia.
·
Plaça del Mercat en el
plànol de Tosca:
![3D"Fitxer:Plaça](3D"ruta_medieval_alumnat_archivos/image004.jpg")
Església
de Sant Joan del Mercat.
·
Antiga mesquita.
·
Ermita extramurs que es comen&cced=
il;a
a fer en temps de Jaume I (cap al 1240)
·
Amb l’ampliació de la
muralla (1365, Pere el Cerimoniós) va passar a estar intramurs.
·
Incendi el 1311. Refeta posteriorm=
ent.
Estructura gòtica. Afegiments barrocs posteriors també a causa
d’incendis.
·
És també gòtic
l’òcul o rosassa cegada (O de Sant Joan), que mai no s'=
ha
arribat a obrir per falta de diners o per por que caiga.
·
El xicotet terrat servia per veure=
els
ajusticiaments. A la part de baix, unes xicotetes cambres servien de
presó.
3.&n=
bsp; La llotja. Anse=
lm
Turmeda.
- Escalons de la Llotja. Escut amb les quatre barres del Rei
d’Aragó.
- Carrer de Pere Comte, en honor al mestre d’obres que la va d=
ur a
terme.
- Llotja de la seda, de Mercaders o de València.
Demostració de la potent activitat comercial de València=
a
la Mediterrània. També del seu Segle d’Or. Encarre=
gada
construir pels jurats el 1469.
- Únic edifici de la ciutat declarat Patrimoni de la Humanita=
t:
gòtic civil europeu.
- L’arquitecte Pere comte va voler superar la bellesa de la ll=
otja
de Mallorca.
- Columnes helicoïdals que semblen palmeres.
- Profusa decoració amb petites escultures i les 28
gàrgoles, sovint amb escenes satíriques o obscenes. Altr=
es
motius: Instruments musicals (granota tocant la dolçaina...), h=
omes
i dones masturbant-se, home defecant, monstre manxant el cul d’un
home...
- Sala de Contractació o Saló Columnari (1483-1498) i =
Torre
central, formada per tres cossos: la capella (el cos de baix), i la
presó (els dos de dalt) per a mercaders morosos.
- La Sala de Contractació va ser construïda en temps
rècord: 15 anys. Una inscripció ho recorda.
Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate=
et
videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua,
quae jurat proximo et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius.
Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.
Sóc
una mansió il·lustre, construïda en quinze anys. Tasteu i
vegeu, conciutadans, car bona és la negociació que no duu eng=
any
en la llengua, que jura al proïsme i no falta al jurament, que no deixa
diners en usura. El comerciant que així actue abundarà en
riqueses, i a la fi gaudirà de la vida eterna.
- Escala que puja a la torre:
![](3D"ruta_medieval_alumnat_archivos/image006.jpg")
- Com a centre mercantil ciutadà, a la Llotja, a més
d’intercanvis comercials, hi havia la Taula de Canvis i
Dipòsits, entitat bancària de gran prestigi.
- El Consolat de Mar (institució creada el 1283 on jutges o
cònsols de comerç dirimien assumptes marítims i
mercantils) fou afegit posteriorment. Està formada per tres pla=
ntes
(1498-1548). És d’estil renaixentista. Al primer pis hi h=
a la
Cambra Daurada ornamentada amb el sostre que tenia l’antiga Casa=
de
la Ciutat, situada al jardí de l’actual Palau de la
Generalitat.
- El Pati dels Tarongers articula les tres zones de l'edifici.
- Simbologia de l’edifici. Es diu que és com un temple =
del
comerç que representa el paradís: les columnes són
arbres i la volta, el cel.
- El sostre estava pintat de blau amb estrelles daurades. Un can&oac=
ute;
de llum recrea el color que tenia originalment.
L'Elogi del=
s diners
d'Anselm Turmeda
|
D=
iners de
tort fan veritat, e=
de
jutge fan advocat; s=
avi fan
tornar l'hom orat, p=
us que
d'ells haja. D=
iners
fan bé, diners fan mal, d=
iners
fan l'home infernal e=
fan-lo
sant celestial, s=
egons
que els usa. D=
iners
fan bregues e remors, e
vituperis e honors, e=
fan
cantar preïcadors: B=
eati
quorum. D=
iners
alegren los infants e=
fan
cantar los capellans e=
los
frares carmelitans a=
les
grans festes. <= o:p> |
D=
iners
tornen los malalts sans; D=
iners,
magres fan tornar gords, e=
tornen
lledesmes los bords. Si
diràs "jas" a hòmens sords, t=
antost
se giren. m=
oros,
jueus e crestians, l=
leixant
a Déu e tots los sants, d=
iners
adoren. D=
iners
fan vui al món lo joc, e=
fan
honor a molt badoc; a=
qui diu
"no" fan-li dir "hoc". V=
ejats
miracle! D=
iners,
doncs, vulles aplegar. S=
i els
pots haver no els lleixs anar; s=
i molts
n'hauràs poràs tornar p=
apa de
Roma. <= o:p> |
4. J=
aume
Roig i Isabel de Villena
Fragment de L'=
Espill.
Isabel de Villena li contesta al Vita Christi.
|
Mes, aquell any, un cas estrany en lo món nou, jorn de Ninou s'hi esdevenc. Jo tinguí el reng fiu convidar tots, a sopar e rigolatge, los de paratge qui junt havíem, allí teniem de tots potatges; de carns salvatges; volateria; pastisseria molt preciosa, la pus famosa de tot París. En un pastís, capolat, trit, d'hom cap de dit hi fon trobat. Fon molt torbat qui el conegué; reconegué que hi trobaria: més, hi havia un cap d'orella. Carn de vedella créiem menjàssem ans que hi trobàssem |
l'ungla i el dit tros mig partit. La pastissera, ab dos aidants filles ja grans, era fornera e tavernera; dels que hi venien allí bevien, alguns mataven; carn capolaven, feien pastells, e, dels budells, feien salsisses o llonganisses, del món pus fines. Mare i fadrines, quants ne tenien tants ne venien, e no hi bastaven; elles mataven alguns vedells: ab la carn d'ells tot ho cobrien, assaborien ab fines salses. Les dones falses, en un clot tou, fondo com pou, descarnats ossos, cames e tossos, |
allí els metien; e ja l'omplien les fembres braves, cruels e praves, infels, malvades, e escelerades, abominables! Cert, los diables, com los mataven, crec les aidaven e lo dimoni. Faç testimoni que en mengí prou: mai carn ni brou, perdius, gallines ni francolines de tal sabor, tendror, dolçor, mai no sentí. Per lo matí, de totes tres feren quarters; e llur posada fon derrocada, e l'aplanaren, sal hi sembraren; e tots los cossos tallats a trossos, (cent n'hi comptaren) i els soterraren en lloc sagrat. |
5. E=
sglésia
de Sant Nicolau. Sant Vicent Ferrer.
- És també una de les esglésies més anti=
gues
de València (antiga mesquita) que ja apareix al llibre del
Repartiment.
- Davant hi havia un cementiri, anomenat el fossar.
- La portada es corona amb una escultura d'un plat de carn,
al·ludint a un miracle atribuït a Sant Nicolau, recollit p=
er
Jaume Roig.
- Altres fonts parlen que una dona a qui nasqué un fill sense
braços ni cames, com si fóra una rajola, va veure
recuperades les extremitats per obra del Sant i va dir que pagaria la
porta, sempre que posaren una mostra d’aquest miracle. I sembla =
que
no és un plat sinó una rajola.
- Calixt III es va autoproclamar, i encara ho és, rector
d’aquesta església.
- Tots els dilluns es fa el dilluns de Sant Nicolau: hi ha pa=
radetes
amb objectes religiosos i l'estret corredor per on s’hi entra des
del carrer Cavallers s’ompli de captaires i tolits demanant, com
passava a l’edat mitjana.
- Hi ha una ceràmica de Manises que representa, a una banda, =
la
profecia que Sant Vicent va fer a Alfons de Borja (de Xàtiva) q=
uan
era xicotet: va dir que seria papa. A l’altra se’l veu, ja
convertit en Calixt III, canonitzant el frare Vicent.
Miracles
de Sant Vicent =
Ferrer
- A Sant Vicent li deien el del ditet, perquè feia miracles
només alçar el dit. En feia tants, que li ho prohibiren.=
- Miracle de l’obrer que queia de la bastida a Barcelona. Sant
Vicent trobà un home caient de la bastida on treballava i, obli=
dant
la prohibició, evità que caiguera a terra. Però e=
nmig
del miracle, va haver de demanar permís per acabar-lo.
- Miracle del xiquet que els pares posaren a l’olleta morellana
per donar de menjar el sant. Vicent el ressuscità menys el dite=
t,
que ja se l’havia menjat.
6. Carrer dels Cav=
allers.
Joanot Martorell.
- Carrer on vivien les famílies nobles als segles XIV i XV.
- Palaus gòtics amb picaportes a doble alçada, patis
interiors enormes, pous propis...
- En un d’aquells palaus va viure Joanot Martorell.
Fragment del <=
i>Tirant
lo Blanc
7. La
plaça de la Verge. La ciutat romana.
- Plaça de la Verge. Cor
de la ciutat des dels romans.
- Una inscripció llatina enmig de la plaça, al terra, =
recorda
la fundació romana l’any 138 a.n.e.
- A l'A=
lmoina
podem veure els dos carrers principals (de nord a sud i d’est a
oest) a parir del qual organitzaven els romans les ciutats.
- També hi trobem el fòrum o plaça públi=
ca,
al voltant del qual se situaven els edificis on es reunia el senat de =
la
ciutat i la basílica, on es feien transaccions comercials i se
celebraven judicis.
- La ciutat de València al segle I abans de la nostra era.
![](3D"ruta_medieval_alumnat_archivos/image008.jpg")
8. La Catedral=
.
Ausiàs March.
- Tribunal
de les Aigües.
Patrimoni de la Humanitat intangible. Es reuneix els dijous a les 11 d=
el
matí a la porta gòtica de la catedral.
![](3D"ruta_medieval_alumnat_archivos/image010.jpg")
- Catedral. Construïda sobre un munt d’edificis religioso=
s.
Antic temple romà dedicat a Venus. Antiga basílica visig=
òtica.
Antiga mesquita.
- Construïda en 600 anys, quan hi havia diners. Per això, cada porta té un estil: romànic, gòtic i barroc.<= o:p>
- Porta romànica o porta de l’Almoina, del Palau, o de
Lleida. Molt semblant a la porta dels Fillols de la La Seu Vell=
a de
Lleida. Damunt de l'arcada hi ha els caps de set matrimonis lleidatans
que, segons la tradició, representen els pobladors fundacionals=
de
la nova ciutat cristiana, per tal com vingueren a València
acompanyats de tres-centes donzelles lleidatanes a fi de casar-les amb=
els
soldats que havien lluitat al costat de Jaume I.
La Catedral- V=
eles e
Vents (Ausiàs March)
|
V=
eles e
vents han mos desigs complir, f=
aent
camins dubtosos per la mar. M=
estre i
ponent contra d'ells veig armar; x=
aloc,
llevant, los deuen subvenir a=
b llurs
amics lo grec e lo migjorn, f=
ent
humils precs al vent tramuntanal q=
ue en
son bufar los sia parcial e=
que
tots cinc complesquen mon retorn. <= o:p> B=
ullirà
el mar com la cassola en forn, m=
udant
color e l'estat natural, e
mostrarà voler tota res mal q=
ue sobre
si atur un punt al jorn. G=
rans e
pocs peixs a recors correran e=
cercaran
amagatalls secrets: f=
ugint al
mar, on són nodrits e fets, p=
er gran
remei en terra eixiran. <= o:p> A=
mor de
vós jo en sent més que no en sé, de
què la part pitjor me'n romandrà; e=
de
vós sap lo qui sens vós està. A=
joc de
daus vos acompararé. <= o:p> |
I=
o tem la
mort per no ser-vos absent, p=
erquè
amor per mort és anul·lat: m=
as jo no
creu que mon voler sobrat p=
usca
esser per tal departiment. Jo
só gelós de vostre escàs voler, q=
ue, jo
morint, no meta mi en oblit. S=
ol est
pensar me tol del món delit, c=
ar
nós vivint, no creu se pusca fer: <= o:p> a=
prés
ma mort, d'amar perdau poder, e=
sia
tost en ira convertit. E=
, jo
forçat d'aquest món ser eixit, t=
ot lo
meu mal serà vós no veer. <= o:p> A=
mor, de
vós jo en sent més que no en sé, de
què la part pitjor me'n romandrà, e=
de
vós sap lo qui sens vós està: A=
joc de
daus vos acompararé. <= o:p> |
Departament de Valencià. Maria Sanchis