La intel·ligència[1]   (Versió en word)

 

 La intel·ligència és, segons H. Gardner (Inteligencias múltiples), un potencial genètic, que després ha de ser desenvolupat per l’educació, amb el qual solucionen els problemes i que ens permet crear productes nous.

Segons aquesta definició, podem veure que la intel·ligència té una part genètica i una part adquirida. L’autor n’assenyala huit tipus:

 

1.     La intel·ligència lingüística: és la capacitat d’expressar amb claredat i encert el que una persona vol dir.

2.     La intel·ligència abstracta o matemàtica és la capacitat d’entendre les relacions abstractes.

3.     La intel·ligència espacial  és la capacitat per a formar-se un model mental del món en tres dimensions; és també la capacitat d’orientar-se i de veure cossos en l’espai.

4.     La intel·ligència musical és l’habilitat i la capacitat d’entendre i de gaudir de la música i de reproduir-la amb la veu o un instrument.

5.     La intel·ligència cinètica o corporal és el talent per a saber utilitzar el propi cos per a realitzar activitats o resoldre problemes.

6.     La intel·ligència natural o ecològica és la capacitat de sintonitzar amb la naturalesa, d’entendre-la i de saber catalogar-la.

7.     La intel·ligència intrapersonal: és la capacitat natural, enfortida per l’educació i la pràctica, per a entendre’s amb un mateix, controlar-se i motivar-se.

8.     La intel·ligència interpersonal: és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i de relacionar-se amb ells. És la mateixa que la intrapersonal però cap a fora: saber entendre els altres, saber ajudar a controlar-se i saber motivar-los quan no ho estan.

 

Els humans posseïm les huit intel·ligències en major o menor mesura i totes són igual d’importants. Per exemple una enginyera tindrà una intel·ligència espacial, però també necessitarà la matemàtica per a poder realitzar els càlculs, i la interpersonal per a poder presentar els seus projectes.

Actualment, quan se vol saber si una persona és intel·ligent, es mira el coeficient intel·lectual (CI) que l’autor francés Alfred Binet va establir tenint en compte només els dos primers tipus d’intel·ligència, la lògica i la lingüística. Això vol dir que per a dir si una persona és o no intel·ligent no es té en consideració cap aspecte més.

L’escola, majoritàriament, també dóna la màxima importància a aquestes dues intel·ligències, i un poc menys a la intel·ligència cinètica, a la musical, a l’espacial i a la natural amb les assignatures d’educació física, música, dibuix, tecnologia, ciències i geografia.

Tenint en compte la gran quantitat d’intel·ligències, ser intel·ligent és fer un descobriment científic important però també ho és ser una bona mare, saber resoldre conflictes familiars, enfrontar-se als problemes de manera pacífica, etc.

 

Qüestions:

1.     Quants tipus d’intel·ligències hi ha? Quines són?

2.     Quina intel·ligència et sembla més important? Per què?

3.     Quines intel·ligències es desenvolupen a l’escola?

4.     Creus que a l’escola s’haurien de tindre en compte altres intel·ligències? Quines? Per què?

5.     Què és el CI d’una persona? Què té en compte? És un bon indicador de la intel·ligència d'una persona? Per què?

6.     Posa dos exemples d’intel·ligència intrapersonal i dos d’intel·ligència interpersonal que no estiguen en els apunts.

7.     Quina intel·ligència tenen les persones següents:

-       Els/les escriptors/es, els/les professors/es, els/les polítics/ques...

-       Els/les venedors/es, els/les professors/es, els/les terapeutes...

-       Els/les biòlegs/ogues, els/les ecologistes, els/les herbolaris/es...

-       Els/les esportistes, els/les artesans/es, els/les cirurgians/es...

-       Els/les músics, els/les cantants, els/les compositors/es...

-       Els/les arquitectes, els/les pilots, els/les enginyers/es...

-       Els/les científics/ques, els/les matemàtics/ques, els/les filòsofs/es...