Els connectors textuals

    El s connectors discursius textuals són un conjunt bastant heterogeni d'elements lingüístics que serveixen per a enllaçar unes parts del text amb unes altres, ordenen la informació i la jerarquitzen, connecten totes les idees que conté el text i fan visibles les relacions que s'hi estableixen.  

Connectors metadiscursius  Afecten fragments relativament extensos del text (paràgrafs, apartats, grups d'oracions, etc.) i estableixen ordre i relacions significatives entre les parts.

 

  • Introduir el tema del text: l'objectiu principal és, ens proposem d'exposar, etc.
  • Encetar un tema nou: respecte a, pel que fa a, en relació a, un altre punt és, etc.
  • Marcar ordre: d'entrada, en primer lloc, per començat; finalment, per acabar, etc.
  • Distingir: d'una banda, al contrari, en canvi, per contra, per un costat, d'altra banda, etc.
  • Continuar sobre el mateix punt (addició): a més a més, tot seguit, després, així mateix, etc. 
  • Posar èmfasi: cal insistit; el més important, la idea central és, s'ha de tenir en compte, etc.
  • Donar detalls o exemplificar: per exemple, és a dit; com a mostra, així, etc.
  • Resumir: en resum, en conjunt, en poques paraules, en definitiva, etc.
  • Acabar: en conclusió, per acabar, per concloure, finalment, etc.
  • Indicar temps o espai: abans, després, més endavant, a continuació, tot seguit, més amunt, més avall, davant, darrere, etc.

 

Connectors lògics  Afecten fragments més breus del text (oracions) i connecten les idees entre si a l'interior d'una oració. Són les conjuncions de la gramàtica tradicional i originen els diversos tipus d'oracions compostes.

  • Indicar causa: perquè, ja que, atés que, com que, a causa de, gràcies a, a força de, a raó de, per culpa de, donat que, etc.
  • Indicar conseqüència: en conseqüència, doncs, per tant, de manera que, cosa que, és ~r això que, etc.
  • Indicar condició: si, a condició de, només que, posat que, en cas de, etc.
  • Indicar finalitat: perquè (+ subjuntiu), per tal de, per tal que, a fi de, a fi que, amb l'objectiu de, amb l'objectiu que, etc.
  • Indicar oposició o contrast: tanmateix, no obstant això, però, en canvi, per contra, en contra, ara bé, amb tot, al contrari, etc.
  • Indicar objecció: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que, etc.